Moltes vegades s'han enfadat amb mi i m'han dit,no et pots remprimir? no et pots aguantar? no pots entendre que jo no ho veig aixi?
Reprimir,quina paraula mes lletja,aguantar,fins i tot mes lletja encara.Fa uns anys pensava que era molt raro jo, que havia de contenir mes el que em passa pel cap,controlar-ho i viure des de la zona segura,aquella on res fa mal,i tot passa com una pelicula.Tot anava prou be la veritat,no sentia,no somiava i no vivia.
Despres un dia de sobte tot va canviar,vaig sortir de la zona segura,la zona reprimida per llançarme de cap a tot el que sento i penso,des de llavors he viscut una infinitat de sensacions que ni sabia que existien,he gaudit,he rigut,he cridat,he somiat,he plorat,trobat a faltar i fins i tot he desitjat no tenir un sentiment,però al cap i a la fi he viscut.
La lliço apresa es,que no val la pena quedar-se a la zona segura,si, es pateix molt menys,pero no es viu,i d'aqui uns anys voldriem haver sortir i haver patit tant com ens hagues costat la feliçitat que tindrem despres.No reprimim ni fem que els demes remprimeixin res!!!!!
Carpe Diem!
ResponElimina