dissabte, 27 d’octubre de 2012


Es un día extrany,en una vida plena de rareses.arriba el fred,els dies es fan curts, i els cors s'encongeixen amb un sentiment fred i trist,d'aquells que t'envaeixen,t'ofeguen.Massa per mi,avui he pres una desició,una d'important,fer un canvi de vida,de pensament.Durant aquets ultims anys nomes he cercat realment una sola cosa,tota la meva vida ha estat enfocada en un camí concret,pero s'ha acavat.No mes dies freds,no mes hores de nocturnitat geladora,no mes esperar un telefon que mai sonará,ni un timbre que mai em sobresaltará amb un bon dia! agafaré el telefon i el convertiré en un trepitja-papers i el timbre,ai el timbre si sabes el que l'hi espera,sera el primer aparell no tripulat a donar tres voltes a l'univers.M'he cansat d'esperar,m'he cansat d'auto-enganyarme amb que la següent cantonada seria millor que la anterior,desgraciadament la ciutat no ha parat d'esfondrar-se al meu voltant i cada cantodana ha resultat pitjor que l'anterior,podria enumerar moltes coses bones,pero el fred només em deixa recordar les dolentes,encara no ha començat i ja tinc ganes que s'acavi aquet maleit hivern,que surti el solet,faci calor i tot sigui mes sencill,que en un moment trist el cant d'un ocellet m'escalfi el cor com la flama d'una llar de foc,el fred es bonic pels cors alegres,pels encongits nomes ens queda esperar que el solet brilli fort al proxim estiu.

dijous, 5 de juliol de 2012

Super poders...


A cas soc invisible? pot ser que tingui un súper poder i ni m'havia adonat?
moltes vegades pensó que ho soc,per la manera d'actuar del mon.
Amics de toa la vida que desapareixen, promeses que es trenquen amb mes facilitat que es fan, persones que creies que sempr ehi serien fins que han deixat d'estar-hi,i d'altres en canvi que no haguessis pensar mai que serien un sport,i ho son,alla están per escoltar i ajudar siempre que es necesiten,i sense demanr-ho.

Hi ha mes super poders,extranys, com la gen de roca,com el del 4 fantástics,gent que ni set ni pateix,que nomes diuen el que s'espera que diguin sense sentir-ho.
tambe hi ha d'el tipus  home antorxa,capaços de projectar foc,arrassar amb tot i volar molt rapid al següent univers personal per seguir arrassant sense pietat.

I per ultim i no menys important,el cervell del grup,el tipus de gent que pensa i repensa les coses,fa estràtegies,planifica les paraules els moviments,les accions tot d'acord a un pla per aconseguir els seus objectius sense pensar ni un segon que a la resta del mon pot haver de pagar la factura de tot plegat.



Veien aquet super grup de suprer herois,casi prefereixo no ser l'home invisible, ja m'esta molt be qui soc,un noiet de poble preocupat per el creixement dels enciams,perque no caigui una pedregada que ens deixi sense collita,per coses mes rurals i per el sentir d'un planeta massa castigat.




dilluns, 2 de juliol de 2012

Ja torno a ser aqui...compartint el que em passa pel cap.Feia molts dies que no repicava el teclat per omplir espais buits amb coses sense sentit,coses que  potser nomes enten la gent tant extranya com jo.
En aquets dies m'han passat moltissimes coses,tantes que no es lloc ni moment per explicarles totes,he viscut sensacions,he tingut grans sorpreses, riures.


Es just el que m'agrada de la vida,poder trencar la monotonia,poder fer coses diferents,fins i tot he deixat volar la imaginació en relats per adults amb l'unic objectiu de satifer algú que ha aparegut de sobte,algú que em dona just el que necessito i res mes,no hi ha mals rollos,no hi ha retrets ni decepcions,no esperem res mes que vuire el moment i deixarse portar.


El relat deia aixi:



Tinc ganes de tu,ganes de sentirte,d'abraçarte,de deixarme portar.
De veure que amaga el teu destij,de saber que se sent al deixar passar les meves mans pel teu cos,per sobre la roba,i depsres poc a poc anar superant capes i capes de roba fins arribar a l'interior del teu ser,encendre el volca que dus dins i amb molta suavitat recorrer cada racó del teu cos,arrencarte la roba,despullarte l'anima,sentir la teva respiració,notar a les meves mans com un calfred et recorre el cos amb cada caricia.Notar com t'escalfes,veure el desitj a la teva mirada,embriagarme del teu perfum,aquella olor a dona,a pell i adesitj,deixar les inseguretats,les pors i els prejudicis fora de nostre moment i sentir,nomes sentir,sense mesura,fer realitat les teves fantasies,que m'expliquis molt suaument que et fa tremolar i fer-ho realitat,que sentis com et recorro amb les mans,amb el meu cos,amb la llengua i no donarte el que tant desitjes fins que no et senti a punt d'explotar.Sentirme dins teu,sentirte a sobre com et mous,com un gemec trenca les respiracions acompassades i veure com cada segon es fa mes intens, i quan tot això hagi passat,tornar a començar tinc ganes de tu!!!

Al final alguns desitjos es fan realitat :)

diumenge, 17 de juny de 2012

Zona segura.....


Moltes vegades s'han enfadat amb mi i  m'han dit,no et pots remprimir? no et pots aguantar? no pots entendre que jo no ho veig aixi?
Reprimir,quina paraula mes lletja,aguantar,fins i tot mes lletja encara.Fa uns anys pensava que era molt raro jo, que havia de contenir mes el que em passa pel cap,controlar-ho i viure des de la zona segura,aquella on res fa mal,i tot passa com una pelicula.Tot anava prou be la veritat,no sentia,no somiava i no vivia.
Despres un dia de sobte tot va canviar,vaig sortir de la zona segura,la zona reprimida per llançarme de cap a tot el que sento i penso,des de llavors he viscut una infinitat de sensacions que ni sabia que existien,he gaudit,he rigut,he cridat,he somiat,he plorat,trobat a faltar i fins i tot he desitjat no tenir un sentiment,però al cap i a la fi he viscut.
La lliço apresa es,que no val la pena quedar-se a la zona segura,si, es pateix molt menys,pero no es viu,i d'aqui uns anys voldriem haver sortir i haver patit tant com ens hagues costat la feliçitat que tindrem despres.No reprimim ni fem que els demes remprimeixin res!!!!!

dissabte, 16 de juny de 2012

Petits pensaments......


Paper en blanc, tu que m'entens tant bé,perquè es tant complicada la vida a vegades?.Digues paper en blanc,tú que sempre has estat aqui per mi,perquè sempre ens ilusinoem per coses inabastables?.
Contesta paper en blanc,tú que sempre esperes que et deixi empremta,perquè compliquem tant les coses?.
Nomes ets un paper en blanc per la resta del mon,per mi no,per mi ets fon de respostes,tú  em coneixes molt be,mai m'has jutjat,mai m'has reprobat res ni m'has decepcionat.
Sempre m'has acompanyat,en els millors moments per compartir la meva alegria desmesurada,i en els pitjors moments fent que vegi les lliçons que havia d'apendre.
Espero comptar tota la vida amb tu paper en blanc,perquè segueixis sent company i confessor dels meus pensaments i sentiments.
Ja no podria viure sense tú,paper en blanc,si no et pogues tenir, si no pogues fer de tu,el meu inseparable company de viatge,em quedaria quiet,inexpressiu,com un troç de gel surant al mar,sense rumb,sense desti,sense un cami a seguir.
Fa molts anys que ens coneixem estimat paper en blanc,tants com vegades ens hem absorvit l'un a l'altre, i la nostra relació no ha canviat ni una miqueta,encara sento aquell desitj davant teu,aquelles ganes de deixarme portar i volar,volar al teu interior deixant que flueixi la meva anima.

Es possible,que algo tant simple com un troç de paper en blanc doni per tantes sensacions?

diumenge, 10 de juny de 2012

Mai sabrá......


Mai sabra dels meus sentiments,mai sabra de les llagrimes vessades sobre el seu record.Es una persona esencial per mi,algu que la vida nomes et permet coneixer una vegada,i es curios,perque per sobre de tot el que mes desitjo es que sigui molt feliç! s'ho mereix, pero en el fons dl meu cor,i sent egoista estic trist molt trist,perque no es just creuar-se amb algu tant especial i no poder expressar tot el que em passa per dins,haver-ho de callar,empassar-me els sentiments,quedar-me amb un nus a l'estomac i el seu record present totes les hores del dia.
Imagino que es cosa normal,a molta gent li passa que estima sincerment a algú que mai podra fer tot lo feliç que voldria,i ens conformem amb estar a prop,ajudar cuan es pot i encara que a vegades faci mal no canviaria ni per un segon formar part de la vida d'aquesta persona encara que sigui d'una manera tant innocent.
Pensareu que es trist viure aixi i sentir-se aixi,pero en el fons no ho es, esta be,et dona esperança el saber que hi ha gent aixi al mon i no tothom te la sort de coneixer algu tant especial,molts passen per la vida i senten amor,pero des de la zona de seguretat, sense entregar-se del tot sabent que segurament patirá.Jo no he pogut fer mai això,imagino que per això m'espera una existencia complicada pero a l'hora plena,podent sentir i sentir sense mesura.
Ja no tinc por dels meus sentiments,ja no em fa por sentir-me trist,melancolic o avatut,al contrari es molt necessari per algun dia poder aconseguir el fugaç somni d'estimar.La felicitat esta reservada a qui te el valor de patir per aconseguirla!!!

dijous, 7 de juny de 2012

lligams....


Tinc un sentiment,des de fa temps , el meu cor vol cridar,pero el meu cap el fa callar,el te lligat i amb murrió perque no es queixi.Pero tots sabem que no pot estar eternament en silenci el cor i que tard o d'hora es rebela.
Es una amor platònic,casi inabastable,va apareixer a la meva vida de sobte,un dia gris i plujos que em sentia mes perdut que mai,em va donar esperança,il.lusió.
Des d'aquell dia el tinc guardat com un petit tresor,esperant que el mon s'adoni que es sincer aquet sentiment i que va de debò,que no falla,no menteix i per sobre de tot vol la feliçitat,per això esta lligat i ben curt,per no molestar.
Es possible fer realitat un amor platònic?es possible que un esser huma ple de defectes pugui tenir tanta sort?preferiria mil vegades fer realitat aquet sentiment,fer-lo tangible i real,mes que em toquessin un milió de loteries,les coses materials no importen massa,l'essencial a la vida es sentir,donar sense mesura i compartir.
L'altre dia vaig llegir un blog que em va donar un punt de vista nou,be ja el coneixia,pero mai havia trobat les paraules per expressar-ho,ara ho puc fer.
Tots tendim a fer servir nomes un sentir per trobar algú que ens acompanyi,la vista,el mes traidor de tots,perque nomes ensenya la façana, potser si fessim servir mes els altres sentits,el tacte per sentir les mans d'algu,l'olfacte per olorar l'essencia d'una dona,l'oida per escoltar els sentiments i les coses que diu, el gust per saborejar el peto mes dolç i sincer,potser si ens fixessim mes en els detalls,en que hi ha algú que sempre hi es,sempre dona suport,sempre esta al nostre costat davant qualsevol adversitat i que fins i tot es capaç de fer-se a un costat per deixar que la persona estimada trobi la feliçitat en uns altres braços per molt doloros que sigui,potser aixi els amors platònics deixarien de ser-ho i es farien amors reals.

per sobre de tot, visca l'amor!! correspost o no,es un sentiment que ens fa viure,canviar,millorar,somiar…..t'estimo amor!!!