Miro el rellotge i son les deu,i ja em torno a trobar igual que siempre,esperant que arribi aquella hora mágica,la una,la hora que mai arriba.Durant mol temps he estat esperant que arribi l'hora de fer el que siempre he desitjat.
Es curiós com sempre estem esperant algo o algú.
Mai he sigut molt pacient fins fa poc temps pensava que era un gran defecte i que al forçar les coses sempre aconseguia just el contrari del desitjat,però un nou pensament recorre ara el meu cap,perquè haig d'esperar que arribi la una? perque perdre un temps vital espernat que els astres s'alinein per donarme allo que tant deistjo?
Ja no més! ja no esperaré mes la una,agafaré el rellotge que encara marca les deu i lavançaré,el posaré a l'hora de cumplir els meus somnis,a lhora de no esperar mai mes i començar a viure de debò.
Ja es l'hora de viure,de equivocar-me,de riure,de no pensar tant en el dema i pensar molt mes en l'avui,en l'ara,es la unica hora que podem controlar.
Des d'ara el meu rellotge sempre sempre marcará la una!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada