diumenge, 10 de juny del 2012

Mai sabrá......


Mai sabra dels meus sentiments,mai sabra de les llagrimes vessades sobre el seu record.Es una persona esencial per mi,algu que la vida nomes et permet coneixer una vegada,i es curios,perque per sobre de tot el que mes desitjo es que sigui molt feliç! s'ho mereix, pero en el fons dl meu cor,i sent egoista estic trist molt trist,perque no es just creuar-se amb algu tant especial i no poder expressar tot el que em passa per dins,haver-ho de callar,empassar-me els sentiments,quedar-me amb un nus a l'estomac i el seu record present totes les hores del dia.
Imagino que es cosa normal,a molta gent li passa que estima sincerment a algú que mai podra fer tot lo feliç que voldria,i ens conformem amb estar a prop,ajudar cuan es pot i encara que a vegades faci mal no canviaria ni per un segon formar part de la vida d'aquesta persona encara que sigui d'una manera tant innocent.
Pensareu que es trist viure aixi i sentir-se aixi,pero en el fons no ho es, esta be,et dona esperança el saber que hi ha gent aixi al mon i no tothom te la sort de coneixer algu tant especial,molts passen per la vida i senten amor,pero des de la zona de seguretat, sense entregar-se del tot sabent que segurament patirá.Jo no he pogut fer mai això,imagino que per això m'espera una existencia complicada pero a l'hora plena,podent sentir i sentir sense mesura.
Ja no tinc por dels meus sentiments,ja no em fa por sentir-me trist,melancolic o avatut,al contrari es molt necessari per algun dia poder aconseguir el fugaç somni d'estimar.La felicitat esta reservada a qui te el valor de patir per aconseguirla!!!

1 comentari:

  1. Genial la frase! "La felicitat esta reservada a qui te el valor de patir per aconseguirla"

    Aquest amor perdut no serà únic! Segur que n'hi haurà d'altres iguals o fins i tot millors! Però l'actitud és no perdre's i tancar-se en si mateix buscant sinó obrir-se a la vida i deixar-se portar. Si apareix bé sinó hauràs viscut un món de sensacions!

    I si la melancolia t'inspira aprofita-ho i no deixis d'escriure!

    ResponElimina