Qualsevol dia....

Qualsevol dia pot ser un gran dia,tot pot começar amb una sortida de sol,una que no hagueu vist mai,això dona lloc a un mati brillant,net,fresc.Un d'aquells que ve de gust saltar del llit,posar-se el millor somriure que tingueu,sortir al carrer posar un peu davant de l'altre i avançar  caminant amb força.

Qualsevol dia pot ser un gran dia,arribes a casa i sorpresa,tens el teu plat preferit a sobre la taula,a punt nomes per serue i gaudir.Tornar a la feina amb alegria i seguir passet a passet fins a finalitzar totes quelles coses que tant si volem com si no,tambe ens fan creixer.

Qalsevol dia pot ser un gran dia,pots arribar a casa,fent com sermpe,encendre l'ordinador, navegant una estona,i de la casualitat mes casual coincidir amb una persona absolutametn desconeguda, els dits s'alineen al tecalt i del repic de tecles en surten un pilot de sorpreses i vivències,i pas a pas es comença a caminar un cami nou sabent que la casualitat es la teva millor aliada. 

Fem que qualsevol dia sigui un gran dia!

Somiant...

Escribint i deixant fluir les coses.

Sempre em passa, se m'acuden idees en el moment menys oportú,les escric tal com surten en llocs poc adients,tovallons de cuina,troçes de paper del carrer,la pols del cotxe,qualsevol lloc es bo per deixar emprempta.

Sempre,sempre deixem empremta,fins i tot en el mes sencill contacte deixem un troçet de nosaltres mateixos en els demés i els demés ens marquen i ens ensenyen 

Per primera vegada el temps es meu,només meu i jo puc decidir que ferne,puc ser tranquil i timid,tancar-me en mi mateix i gaudir de la meva companyia o puc ser obert i esbojarrat,entregar-me las plaers de la vida i viure el moment,sigui com sigui el temps será meu i seré jo matéix davant d'ell  i seguiré Somiant…..

somiant amb un,sentimen fugaç,difícil de trobar,somiant amb una petó,uns llavis,un cos,una ment,sempre al meu cap,com una idea recurrent que siempre em deixa al final del matéix carrer anomenat absència

Absència d'una escalfor,d'una intimitat,que m'arrenquin la roba i em despulliin l'anima,trobar-me jo matiex davant el mon i no tenir por.

 Somnis,només somnis,es bo tenir somnis a la vida,tenir desitjos,no ens hem de reprimir per unes normes soposadament establertes,ens hem de regir mes per les nostres propies normes, i fer mes cas de la veueta dins el cap que diu endavant !  aprofita-ho!,viu-ho! qui sap on serás dema? pero es segur que mentre hi hagi ale hi haura somnis…

Viu el moment!

Animat per un desitj de teclejar,ja torno a ser aqui,davant el paper blanc, no crec que em creieu al dir que ara mateix no se de que parlar,tinc tantes coses al cap....parlaré avui del subconcient,de lo traidor i revelador que pot sér,a tohom li ha passat al retrobar un antic amic de l'infància que et començes a comportar com en aquells temps,canvien les expressións,canvia el llenguatje corporal i fns i tot per un moment canvia la manera de pensar.Això em porta a preguntar-me la influència innegable que tenen els demes en nosaltres,es curios com un somriure d'algu en algun moment et pot fer somirure tot el dia i que surti el sol enmitj de la tromenta més intensa,o com el coneixement d'un patiment aliè et pot fer sentir empatia la resta del dia, sempre es creuen en el nostre cami les persones que realment necesitem en aquell moment? aquelles que fán la diferència?jo crec sincerament que si,que en cada creuament de carrer agafem la direcció,sense saber molt be cap on ens portará,moltes vegades tenim un garbuix de camins semblant a qualsevol nus de circulació,amb moltes direccions diferents,circumvalacions,carrils ràpids i lents i fins i tot radars de velositat emocional, que ens sancionen si volem correr massa, mai sabrem quin es el millor cami,potser la única manera de descobrir-ho sigui caminant-los,així que al proper creuament l'únic que s'ha de pensar es.........CARPE DIEM!

Davant les vies......

Que be s'em dona això de pensar,i quin cap que tinc que sempre em porta a moments passats.Passant pel davant de l'estació on li vaig fer el primer petó,no ho puc evitar, em ve a la memòria,però no d'una manera negativa ni amb rencor,els meus llavis dibuixen un somriure agraït,del temps viscut,del cami apres.Suposo que deveu saber a aquestes alçades que parlo del primer amor,aquell que no s'oblida,aquell que t'obre un cami nou ple d'esperança i de pors.
Que seria de nosaltres sense les vivències passades? es una pregunta que em faig moltes vegades.Seriem sempre adolescents,davan la primera persona que et fa sentir aquell destij irrefrenable,jo ja vaig passar per aquella etapa,ja en vaig extreure lliçons basiques de vida,i no crec que em fes gaire feliç tornar-hi,no pel dolor posterior si no perque seria perdre la nova sensació que m'espera.En aquets anys he apres que de les mitjes taronjes nomes s'en pot fer suc,potser el millor desitj seria demanar una taronja sencera,una unitat complerta que m'acompanyi a mi,una altre unitat complerta,amb valentia,por,preguntes,respostes,alegries i penes....vaja gràcies cap meu per donar-me hores i hores de pensaments gratuits!!!

Fronteres....

Caminant avui per paratjes del meu poble,deixant-me portar com moltes altres vegades per camins poc coneguts i nomes amb la guia d'un petit i vell mapa.De sobte arribo a un punt,un que segons indica l'unic company de viatge que tinc,es la frontera d'el meu poble amb el del costat,aixi que m'assec,bec una mica d'aigüa recollida hores avans en una font i de sobte un pensament envaeix el meu cap, penso que soc en un lloc motiu de guerres,de patiment de segregació, una frontera,una linia al paper,llavors recordo una cosa,les fronteres nomes son  linies imposades per l'home i nomes aquet es capaç de sentir odi per una simple linia.Tots som ciutadans del mon i la natura ens veu a tots amb els mateixos ulls,tant li fa que siguis  d'un color o d'u altre,i tant li fa si ets d'una especie o d'una altre,les fronteres nomes estan a la nostra ment humana

Be,aqui estic per recomanació d'una nova amiga,una que corre per les reds,gàcies per obrir-me aquet mon nou al davant!