Vergonya,sempre el mateix,la de coses que hauré deixat passar per la vergonya.
Vergonya de no agradar,de fer sentir malament,de interpretar les coses erroneament. Em miro al mirall i em veig normal,jo,entre un munt de gent no destaco en res que sigui molt visible.
Vergonya,m'han educat aixi sent molt respectuos,o potser ho porto dins i em surt ser aixi no ho tinc del tot clar.
Avui fent kilòmetres per l'ap7 ho pensava,que hagues passat si hagues estat un desvergonyit i no em tremoles el pols al dir o fer alguna cosa?,per moltes ganes que en tingui sempre tinc la veueta de la raó al cap que em para,em frena i em fa pensar les coses.
A vegades m'agradaria ser un desvergonyit i arrepentir-me mes del que he fet que no del que hauria pogut fer,altres vegades en canvi em sento fins i tot orgullos d'aquesta prudència,gracies a ella he viscut coses molt intenses tambe i m'ha salvat de mes d'un fracas,imagino que som contradictoris de mena les persones, però sempre s'hi està a temps de vencer les vergonyes i donar oportunitats al que et fa vibrar,sentir,riure i fins i tot plorar s'alegria,es la part mes bona de la vida que sempre s'hi esta a temps de fer un canvi i mai mai es massa tard.
Aiii vergonya meva amb els anys que fa que ens coneixem i encara em dones molt i molt que pensar!!!!
Vergonya o inseguretats... del que es tracta és tirar endavant amb valentia i pas ferm!
ResponEliminaNo destacaràs entre la gent, i? Potser més val així, passar desapercebut entre el ramat d'ovelles ja que si destaques per sobre els seus ideals prefixats seràs exclòs.
Donç precissament es el que fa sentir mes orgullos,no destacar si no mes aviat no formar part del ramat,ser l'exclòs el que ni pensa ni fa ni li passen les coses suposadament "normals" seré una ovella negre?
ResponElimina