lligams....

Tinc un sentiment,des de fa temps , el meu cor vol cridar,pero el meu cap el fa callar,el te lligat i amb murrió perque no es queixi.Pero tots sabem que no pot estar eternament en silenci el cor i que tard o d'hora es rebela.

Es una amor platònic,casi inabastable,va apareixer a la meva vida de sobte,un dia gris i plujos que em sentia mes perdut que mai,em va donar esperança,il.lusió.

Des d'aquell dia el tinc guardat com un petit tresor,esperant que el mon s'adoni que es sincer aquet sentiment i que va de debò,que no falla,no menteix i per sobre de tot vol la feliçitat,per això esta lligat i ben curt,per no molestar.

Es possible fer realitat un amor platònic?es possible que un esser huma ple de defectes pugui tenir tanta sort?preferiria mil vegades fer realitat aquet sentiment,fer-lo tangible i real,mes que em toquessin un milió de loteries,les coses materials no importen massa,l'essencial a la vida es sentir,donar sense mesura i compartir.

L'altre dia vaig llegir un blog que em va donar un punt de vista nou,be ja el coneixia,pero mai havia trobat les paraules per expressar-ho,ara ho puc fer.

Tots tendim a fer servir nomes un sentir per trobar algú que ens acompanyi,la vista,el mes traidor de tots,perque nomes ensenya la façana, potser si fessim servir mes els altres sentits,el tacte per sentir les mans d'algu,l'olfacte per olorar l'essencia d'una dona,l'oida per escoltar els sentiments i les coses que diu, el gust per saborejar el peto mes dolç i sincer,potser si ens fixessim mes en els detalls,en que hi ha algú que sempre hi es,sempre dona suport,sempre esta al nostre costat davant qualsevol adversitat i que fins i tot es capaç de fer-se a un costat per deixar que la persona estimada trobi la feliçitat en uns altres braços per molt doloros que sigui,potser aixi els amors platònics deixarien de ser-ho i es farien amors reals.

per sobre de tot, visca l'amor!! correspost o no,es un sentiment que ens fa viure,canviar,millorar,somiar…..t'estimo amor!!!