Es un día extrany,en una vida plena de rareses.arriba el fred,els dies es fan curts, i els cors s'encongeixen amb un sentiment fred i trist,d'aquells que t'envaeixen,t'ofeguen.Massa per mi,avui he pres una desició,una d'important,fer un canvi de vida,de pensament.Durant aquets ultims anys nomes he cercat realment una sola cosa,tota la meva vida ha estat enfocada en un camí concret,pero s'ha acavat.No mes dies freds,no mes hores de nocturnitat geladora,no mes esperar un telefon que mai sonará,ni un timbre que mai em sobresaltará amb un bon dia! agafaré el telefon i el convertiré en un trepitja-papers i el timbre,ai el timbre si sabes el que l'hi espera,sera el primer aparell no tripulat a donar tres voltes a l'univers.M'he cansat d'esperar,m'he cansat d'auto-enganyarme amb que la següent cantonada seria millor que la anterior,desgraciadament la ciutat no ha parat d'esfondrar-se al meu voltant i cada cantodana ha resultat pitjor que l'anterior,podria enumerar moltes coses bones,pero el fred només em deixa recordar les dolentes,encara no ha començat i ja tinc ganes que s'acavi aquet maleit hivern,que surti el solet,faci calor i tot sigui mes sencill,que en un moment trist el cant d'un ocellet m'escalfi el cor com la flama d'una llar de foc,el fred es bonic pels cors alegres,pels encongits nomes ens queda esperar que el solet brilli fort al proxim estiu.