Super poders...

A cas soc invisible? pot ser que tingui un súper poder i ni m'havia adonat?

moltes vegades pensó que ho soc,per la manera d'actuar del mon.

Amics de toa la vida que desapareixen, promeses que es trenquen amb mes facilitat que es fan, persones que creies que sempr ehi serien fins que han deixat d'estar-hi,i d'altres en canvi que no haguessis pensar mai que serien un sport,i ho son,alla están per escoltar i ajudar siempre que es necesiten,i sense demanr-ho.

Hi ha mes super poders,extranys, com la gen de roca,com el del 4 fantástics,gent que ni set ni pateix,que nomes diuen el que s'espera que diguin sense sentir-ho.

tambe hi ha d'el tipus  home antorxa,capaços de projectar foc,arrassar amb tot i volar molt rapid al següent univers personal per seguir arrassant sense pietat.

I per ultim i no menys important,el cervell del grup,el tipus de gent que pensa i repensa les coses,fa estràtegies,planifica les paraules els moviments,les accions tot d'acord a un pla per aconseguir els seus objectius sense pensar ni un segon que a la resta del mon pot haver de pagar la factura de tot plegat.

Veien aquet super grup de suprer herois,casi prefereixo no ser l'home invisible, ja m'esta molt be qui soc,un noiet de poble preocupat per el creixement dels enciams,perque no caigui una pedregada que ens deixi sense collita,per coses mes rurals i per el sentir d'un planeta massa castigat.

Ja torno a ser aqui...compartint el que em passa pel cap.Feia molts dies que no repicava el teclat per omplir espais buits amb coses sense sentit,coses que  potser nomes enten la gent tant extranya com jo.
En aquets dies m'han passat moltissimes coses,tantes que no es lloc ni moment per explicarles totes,he viscut sensacions,he tingut grans sorpreses, riures.


Es just el que m'agrada de la vida,poder trencar la monotonia,poder fer coses diferents,fins i tot he deixat volar la imaginació en relats per adults amb l'unic objectiu de satifer algú que ha aparegut de sobte,algú que em dona just el que necessito i res mes,no hi ha mals rollos,no hi ha retrets ni decepcions,no esperem res mes que vuire el moment i deixarse portar.


El relat deia aixi:

Tinc ganes de tu,ganes de sentirte,d'abraçarte,de deixarme portar.

De veure que amaga el teu destij,de saber que se sent al deixar passar les meves mans pel teu cos,per sobre la roba,i depsres poc a poc anar superant capes i capes de roba fins arribar a l'interior del teu ser,encendre el volca que dus dins i amb molta suavitat recorrer cada racó del teu cos,arrencarte la roba,despullarte l'anima,sentir la teva respiració,notar a les meves mans com un calfred et recorre el cos amb cada caricia.Notar com t'escalfes,veure el desitj a la teva mirada,embriagarme del teu perfum,aquella olor a dona,a pell i adesitj,deixar les inseguretats,les pors i els prejudicis fora de nostre moment i sentir,nomes sentir,sense mesura,fer realitat les teves fantasies,que m'expliquis molt suaument que et fa tremolar i fer-ho realitat,que sentis com et recorro amb les mans,amb el meu cos,amb la llengua i no donarte el que tant desitjes fins que no et senti a punt d'explotar.Sentirme dins teu,sentirte a sobre com et mous,com un gemec trenca les respiracions acompassades i veure com cada segon es fa mes intens, i quan tot això hagi passat,tornar a començar tinc ganes de tu!!!

Al final alguns desitjos es fan realitat :)