dissabte, 16 de juny del 2012

Petits pensaments......


Paper en blanc, tu que m'entens tant bé,perquè es tant complicada la vida a vegades?.Digues paper en blanc,tú que sempre has estat aqui per mi,perquè sempre ens ilusinoem per coses inabastables?.
Contesta paper en blanc,tú que sempre esperes que et deixi empremta,perquè compliquem tant les coses?.
Nomes ets un paper en blanc per la resta del mon,per mi no,per mi ets fon de respostes,tú  em coneixes molt be,mai m'has jutjat,mai m'has reprobat res ni m'has decepcionat.
Sempre m'has acompanyat,en els millors moments per compartir la meva alegria desmesurada,i en els pitjors moments fent que vegi les lliçons que havia d'apendre.
Espero comptar tota la vida amb tu paper en blanc,perquè segueixis sent company i confessor dels meus pensaments i sentiments.
Ja no podria viure sense tú,paper en blanc,si no et pogues tenir, si no pogues fer de tu,el meu inseparable company de viatge,em quedaria quiet,inexpressiu,com un troç de gel surant al mar,sense rumb,sense desti,sense un cami a seguir.
Fa molts anys que ens coneixem estimat paper en blanc,tants com vegades ens hem absorvit l'un a l'altre, i la nostra relació no ha canviat ni una miqueta,encara sento aquell desitj davant teu,aquelles ganes de deixarme portar i volar,volar al teu interior deixant que flueixi la meva anima.

Es possible,que algo tant simple com un troç de paper en blanc doni per tantes sensacions?

1 comentari:

  1. Cert que un full de paper és molt més romàntic que una pantalla d'ordinador...

    ResponElimina