Caminant avui per paratjes del meu poble,deixant-me portar com moltes altres vegades per camins poc coneguts i nomes amb la guia d'un petit i vell mapa.De sobte arribo a un punt,un que segons indica l'unic company de viatge que tinc,es la frontera d'el meu poble amb el del costat,aixi que m'assec,bec una mica d'aigüa recollida hores avans en una font i de sobte un pensament envaeix el meu cap, penso que soc en un lloc motiu de guerres,de patiment de segregació, una frontera,una linia al paper,llavors recordo una cosa,les fronteres nomes son linies imposades per l'home i nomes aquet es capaç de sentir odi per una simple linia.Tots som ciutadans del mon i la natura ens veu a tots amb els mateixos ulls,tant li fa que siguis d'un color o d'u altre,i tant li fa si ets d'una especie o d'una altre,les fronteres nomes estan a la nostra ment humana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada