dissabte, 26 de maig de 2012

Somiant...


Escribint i deixant fluir les coses.

Sempre em passa, se m'acuden idees en el moment menys oportú,les escric tal com surten en llocs poc adients,tovallons de cuina,troçes de paper del carrer,la pols del cotxe,qualsevol lloc es bo per deixar emprempta.

Sempre,sempre deixem empremta,fins i tot en el mes sencill contacte deixem un troçet de nosaltres mateixos en els demés i els demés ens marquen i ens ensenyen 
Per primera vegada el temps es meu,només meu i jo puc decidir que ferne,puc ser tranquil i timid,tancar-me en mi mateix i gaudir de la meva companyia o puc ser obert i esbojarrat,entregar-me las plaers de la vida i viure el moment,sigui com sigui el temps será meu i seré jo matéix davant d'ell  i seguiré Somiant…..
somiant amb un,sentimen fugaç,difícil de trobar,somiant amb una petó,uns llavis,un cos,una ment,sempre al meu cap,com una idea recurrent que siempre em deixa al final del matéix carrer anomenat absència
Absència d'una escalfor,d'una intimitat,que m'arrenquin la roba i em despulliin l'anima,trobar-me jo matiex davant el mon i no tenir por.

 Somnis,només somnis,es bo tenir somnis a la vida,tenir desitjos,no ens hem de reprimir per unes normes soposadament establertes,ens hem de regir mes per les nostres propies normes, i fer mes cas de la veueta dins el cap que diu endavant !  aprofita-ho!,viu-ho! qui sap on serás dema? pero es segur que mentre hi hagi ale hi haura somnis…


2 comentaris:

  1. I si lluites pels somnis amb totes les teves forces i sense pors deixen de ser somnis per ser realitat...

    ResponElimina