dilluns, 21 de maig de 2012

Davant les vies......

Que be s'em dona això de pensar,i quin cap que tinc que sempre em porta a moments passats.Passant pel davant de l'estació on li vaig fer el primer petó,no ho puc evitar, em ve a la memòria,però no d'una manera negativa ni amb rencor,els meus llavis dibuixen un somriure agraït,del temps viscut,del cami apres.Suposo que deveu saber a aquestes alçades que parlo del primer amor,aquell que no s'oblida,aquell que t'obre un cami nou ple d'esperança i de pors.
Que seria de nosaltres sense les vivències passades? es una pregunta que em faig moltes vegades.Seriem sempre adolescents,davan la primera persona que et fa sentir aquell destij irrefrenable,jo ja vaig passar per aquella etapa,ja en vaig extreure lliçons basiques de vida,i no crec que em fes gaire feliç tornar-hi,no pel dolor posterior si no perque seria perdre la nova sensació que m'espera.En aquets anys he apres que de les mitjes taronjes nomes s'en pot fer suc,potser el millor desitj seria demanar una taronja sencera,una unitat complerta que m'acompanyi a mi,una altre unitat complerta,amb valentia,por,preguntes,respostes,alegries i penes....vaja gràcies cap meu per donar-me hores i hores de pensaments gratuits!!!


3 comentaris:

  1. Tot el que vivim ja sigui bo o dolent ens fa evolucionar com a persones.
    M'ha agrdat molt! No deixis d'escriure!

    ResponElimina
  2. I mentre pensar sigui lliure.... això no ens ho treu ningú!
    Aniré passant pel teu espai! Salutacions!

    ResponElimina